Una Qüestió de Culs

En primer lloc m’agradaria presentar-me, sóc una noia d’uns 80 anys i encara sóc jove. No penseu malament, darrerament em fan tractaments de bellesa per mantenir-me ufanosa i pugui presentar la meva millor cara al món. Malgrat tot, no sóc la única, tinc tot de germanes que viuen amb mi. A vegades és una mica enutjós. sobretot quan es crea un mal ambient a la sala, però nosaltres sempre ens avenim molt bé. No com els nostres passa-volants, què vol dir? Us preguntareu, doncs per dir-ho de forma planera: Sóc una cadira. Però no us penseu que sóc una cadira qualsevol, d’aquestes que acaben a un menjador per ser estripades i masegades per la canalla. La meva ocupació és molt més prestigiosa i privilegiada, sóc una cadira del Parlament.

No penseu que sempre ha estat una vida tranquil·la, el primer cop que van portar-m’hi estava tota espantada. “Tot això va al polvorí de la Ciutadella” va dir el meu creador i jo vaig tremolar tant que quasi em salten les costures del meu entapissat vermell. Sortosament del polvorí només en quedava el nom. Tots van dir que encaixàvem perfectament, però mai he sabut si es referien a la sala o als seus culs. Però no malpenseu! Hi han passat culs molt importants pel meu damunt. Els primers de tots van ser els de Francesc Macià i de Lluïs companys, una farola de Montjuïc va dir-me que va fer mala fi pobre xicot. No us n’estranyeu pas, durant molts anys van fer servir la nostra habitació de magatzem, sembla que als nous amos no els hi agradava massa això de debatre i votar. Finalment van treure’ns la pols i ens netejaren la cara, el primer que tornà a seure sobre meu fou un vell conegut. En Josep Terradelles, de tan vell que era quasi no el vaig reconèixer. Per sort una germana meva em va avisar que tanqués la boca. Han passat molts culs i anys per sobre meu, però no em queixo, sempre és agradable ser útil. Darrerament ens han visitat molts estrangers, espero sortir afavorida a les fotos. Al capdavall sóc la cosa més important del Parlament, sinó penseu-hi. Les úniques coes que no canvien al parlament som jo i el poble. Els culs sempre venen i van, però mai si poden posar massa còmodes.

Una Qüestió de Culs

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s