ELS DOS GALLS

Fa temps, en un corral hi havia dos joves galls. Tots dos eren formosos i ben plantats, totes les gallines es barallaven per atreure la seva atenció. Però un dels dos tenia el neguit de saber si hi havia alguna cosa més a fora de la tanca del seu petit món. L’altre no comprenia aquesta obsessió, allí estaven ben alimentats i cuidats, tenien seguretat i només havien de concentrar-se en acontentar les gallines.
Dia rere dia en Manelet, doncs així es deia el gall díscol, observava el món que hi havia darrere la tanca. Mentrestant el seu amic se’n reia “com vols sortir d’aquí boig? Mira les tanques que hi ha, mai podràs creuar-les. A més, on estaràs millor que aquí, amb el menjar de franc i totes les gallines que vulguis?”. Però en Manelet no podia evitar-ho, cada dia recorria la tanca buscant una escletxa per on sortir fins que un dia va tenir la seva oportunitat. El pagès es va deixar la porta ajustada i en Manelet va sortir sense pensar-s’ho, va inspirar ben fort i va pensar que el món feia la mateixa olor que a dins el corral. No semblava gens diferent, per això va girar-se i va cridar tothom “veniu, sortiu! No passa res, no hi ha monstres ni res terrible. Veniu amb mi” El seu amic el va mirar amb cara de perdonavides “ja t’ho trobaràs, nosaltres ens quedem aquí calentets i ben alimentats”. De tot el corral només una gallina el va seguir, van marxar creuant el camp i van passar molts perills que no explicarem. Però a canvi van veure llocs i paratges que mai haurien somniat. Passat un any van pensar en tornar per dir-li a la resta com de bo era el món d’allà a fora.
Quan per fi van aconseguir tornar al corral on havien crescut van trobar el amic d’en Manelet. Aquest estava gros i ben alimentat, com la resta de gallines. En veure’ls a l’altra banda del tancat ningú els va conèixer, doncs tots dos estaven prims i plens d’esgarrinxades. Tan bon punt el Manelet es va donar a conèixer el seu amic es va riure d’ell “·veus com tenia raó. Que hi has trobat allí afora, a part de gana i perills?” En Manelet els hi va explicar totes les meravelles que havien vist, però ningú del corral semblava voler-se’ls creure. Finalment, el amic d’en Manelet va mirar-se’l compassiu “reconeix-ho Manelet, t’ho has inventat tot. No vols que sigui dit que t’has equivocat, si el món fos tan gran i hi haguessin tantes meravelles ho sabríem”. En Manelet va veure arribar un camió amb el conegut símbol d’un escorxador i rumiant-s’ho un moment va respondre: “Si amic meu, m’ho he inventat tot. Tu tenies raó i jo estava equivocat”.

ELS DOS GALLS

2 pensaments sobre “ELS DOS GALLS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s